RTVV: un any de lliçons

Començo aquest nou portal amb una de les meves darreres cròniques sobre comunicació als Països Catalans que vaig publicar a Tribuna.cat: ‘RTVV: un any de lliçons’.


RTVV: un any de lliçons

Enguany hauríem celebrat els 25 anys de RTVV: el primer quart de segle d’un complex comunicatiu, amb televisió inclosa, comandat des de la medul·la i fins a l’últim detall pels governs espanyol i de la Generalitat Valenciana. Per això, enguany podem dir des de l’òptica més optimista possible –que existeix– que aquest esdevenidor ha fet llufa, i que aquest 2014 celebrem el primer any de la caiguda d’un sistema de comunicació podrit al País Valencià. Felicitem-nos.

Aquesta setmana toca recordar de nou la censura evident, desvergonyida i deshinibida amb què el govern del PP del País Valencià va tancar ara fa un any Ràdio Televisió Valenciana (RTVV).
Després de quasi 12 hores de tensions en directe, del tancament de tota la plantilla de treballadors a l’interior de les instal·lacions, de l’atrinxerament televisiu live i de l’execució final del tancament per part de la benemérita, aquest episodi –un dels més foscos de la democràcia espanyola– va ser el revulsiu per a fer palès a nivell nacional com s’ha portat la comunicació pública des dels estaments de poder.

El cas de RTVV va ser de volcà explosiu: a força d’acumular escalfor, lava, gasos, etc., a l’interior del cràter, s’acaba creant una bomba de rellotgeria que tard o d’hora ha de sortir a l’exterior. I en la pitjor de les condicions. El tancament de RTVV va fer evident a ulls de tothom com de vulnerable era l’estament comunicatiu públic al País Valencià. Però aquesta revelació en duia d’altres al darrere.

El tancament de l’ens va evidenciar com aquest funcionament comandat totalment pel poder havia estat el modus operandi de RTVV durant més de 20 anys, i com la direcció de l’ens comunicatiu estava permanentment a una trucada de distància dels governs espanyol i de la Generalitat. La mala praxi del conjunt de periodistes de la plantilla també es va veure: RTVV era un cotxe comandat a mans dels polítics –paraules prohibides, entrevistes concertades…

La fi de RTVV, de la pitjor manera possible, també ha suposat –siguem optimistes– l’inici d’un nou sistema comunicatiu que, com a mínim, ha de néixer a partir d’ara des de la mobilització i la indignació professional i ciutadana. Les propostes succeeïdes a través de tots aquest any fosc sense RTVV (una ILP a favor d’una nova televisió i ràdio públiques i de qualitat, manifestacions i concentracions en contra del sistema de mitjans públics actualment establert, etc.) fan entendre el tancament de RTVV com un revulsiu, un pas necessari per a despertar i començar a caminar en la direcció òptima.

La caiguda d’un vell sistema comunicatiu corcat i dependent al País Valencià fa esperar un horitzó de futur on s’hi contemplin nous mitjans de comunicació públics més propers, més compromesos, més honestos, totalment independents dels poders fàctics i al servei de la societat civil. És el que cal preguntar-se a dia d’avui: ¿què n’hem après, de l’episodi RTVV? Com a mínim, s’ha fet evident la necessitat d’uns mitjans de comunicació públics potents. Ara toca posar-se a treballar.

Què en penseu? Podeu consultar l’original en aquest enllaç.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s